DIÒXID DE CARBONI CO2

El diòxid de carboni (CO2) és un gas orgànic format per dos àtoms d’oxigen i un àtom de carboni.

És un compost natural que facilita la vida a la Terra. Proporciona el carboni que necessiten les plantes per fer la fotosíntesi i s’allibera l’oxigen (O2) que respirem els organismes aerobis, com els mamífers.

Torna a l’aire de manera natural. Es genera CO2 en la respiració dels organismes aeròbics, descomposició dels animals i plantes, o crema de boscos.

molécula CO2

CONTAMINACIÓ PER CO2

L’ésser humà ha trencat l’equilibri. La crema de combustibles fòssils per obtenir energia, els processos industrials, la crema de residus… està incrementant sense parar la quantitat de diòxid de carboni present a l’atmosfera: Des del 1800, la concentració del gas ha passat de 280 ppm (parts per milió ) a 420 ppm actualment.

Es tracta d’un gas amb efecte d’hivernacle, reté la calor. En augmentar la seva presència a l’atmosfera s’està produint un escalfament global, més conegut com a canvi climàtic, que genera onades de calor i inundacions.

A més, els oceans absorbeixen part d’aquest CO2 addicional i en aquest procés s’acidifiquen, en baixa el pH. La principal conseqüència d’això és la destrucció dels esculls de corall.

El diòxid de carboni també és ara més present a casa nostra. Els habitatges són més hermètics per estalviar energia, però això dificulta la sortida del CO2 generat per la respiració humana i la combustió en cuines. Alhora, disminueix la quantitat d’oxigen present.

contaminación co2

EFECTES A LA SALUT

La mala ventilació és causa comuna de concentracions excessives de diòxid de carboni en espais interiors. Es relaciona amb la salut de les persones ocupants, la comoditat i el rendiment mental.

A partir de 1000 ppm, disminueix les capacitats cognitives causant fatiga i pèrdua de rendiment (veure estudi). Aquestes concentracions solen superar-se fàcilment després de poques hores de permanència en un habitatge tancat.

A partir de 5000ppm, són comuns els mals de cap, la interrupció del son, la irritació emocional i la lentitud mental (veure estudi). És difícil assolir aquests valors en habitatges i oficines, però no és descartable en aquells espais habitats que mai no es ventilen i els seus tancaments siguin estancs.

Estudis en animals han mostrat que en concentracions de 5000ppm, després de només vuit setmanes d’exposició, es produeix calcificació renal i pèrdua òssia (veure estudi).

Afortunadament, l’asfíxia no es produeix fins a 70.000ppm.

La renovació de l’aire interior és molt important, a més de reduir el CO2 i incrementar l’oxigen, permet la sortida a l’exterior del formaldehid i COV que desprenen les pintures, el mobiliari i els productes de neteja.

mujer descansando