Rambla Salvador Samà, 47
Vilanova i la Geltrú – Barcelona
Enginyer de Camins, Canals i Ports
Geobiòleg – Consultor en Biohabitabilitat
Estudis de geobiologia i feng shui
FORMULARI DE CONTACTE
Menu
Les ones electromagnètiques d’alta freqüència són utilitzades principalment per a transmetre informació. Són emeses per telèfons mòbils o inalàmbrics, xarxes WIFI o radars, així com també per escalfar aliments mitjançant el forn microones.
Constitueixen radiacions no ionitzants formades per la unió entre una part elèctrica i una part magnètica, amb unes freqüències que poden anar des dels 3Mhz fins als 300 Ghz.
Es transmeten inalàmbricament a través de l’aire transportant energia d’un lloc a l’altre. S’utilitzen principalment per transportar informació, que s’incorpora en forma de baixa freqüència a l’ona portadora, que vibra en freqüències altes.
La modulació polsada és la que es fa servir en telefonia mòbil digital, telèfons sense fil amb tecnologia DECT, xarxes WIFI i bluetooth.
S’ha comprovat científicament que les ones electromagnètiques produeixen efectes adversos de tipus tèrmic sobre els éssers vius. Alhora, s’està estudiant si hi pot haver també efectes no tèrmics, que en aquest cas dependrà especialment del tipus de modulació.
La modulació polsada té la peculiaritat que la freqüència de vibració en què s’incorpora la informació s’ubica en freqüències similars a les que utilitza el sistema bioelèctric del cos humà. En aquest aspecte, la ciència estudia si les ones polsades incrementen el risc d’interactuar amb processos biològics fonamentals del cos humà.
El projecte Bioinitiative ha analitzat 1800 estudis científics sobre les afectacions de les radiacions electromagnètiques de baixa intensitat.
Les conclusions del projecte Bioinitiative mostren afectacions lleus i també de més greus. Entre les més lleus indiquen que poden causar molèsties, alteracions del son o senzillament pèrdua de benestar (afectacions al funcionament mental i al metabolisme). Altres afectes més greus apunten que les ones electromagnètiques poden estar interferint amb la possibilitat de quedar-se embarassada, impedir que un embaràs acabi amb èxit o afectar el desenvolupament del cervell dels nens.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va concloure el 2011 que els camps generats per ones d’alta freqüència són possibles cancerígens per als éssers humans.
L’Acadèmia Europea de Medicina Ambiental (EUROPAEM) a la guia del 2016, entre altres organismes, identifiquen l’exposició a llarg termini a camps electromagnètics amb símptomes comuns com dificultats de concentració, depressió, manca d’energia, fatiga, problemes de son i com a factor de risc per a malalties que inclouen certs tipus de càncer, Alzheimer i infertilitat masculina.
Per als nens aquests riscos es poden veure incrementats, especialment per a un efecte acumulatiu, però també motivat per la major sensibilitat de les cèl·lules immadures.
El medi físic en què es mouen les ones electromagnètiques no es regeix per les exigents normes que regulen altres àmbits, com ara el farmacèutic, que regeix múltiples assajos abans de comercialitzar nous productes.
L’acumulació de casos de quadres patològics i l’avenç de la ciència independent que mostra riscos de les ones electromagnètiques aconsellen el principi de prevenció. En aquest aspecte, la millor prevenció és la distància respecte de les fonts d‟emissió. La següent mesura de prevenció és l’apantallament. Els materials de construcció, i concretament els més massissos, sovint constitueixen un apantallament eficaç.
En els casos en què, la intensitat de potència mesurada proporcioni uns valors allunyats dels llindars de prevenció, es recomana valorar mesures d’apantallament específiques, especialment si es tracta de les zones de descans on el cos humà roman més hores.
Un mètode habitual de mesurar ones electromagnètiques és l’analitzador d’espectre, que detecta la intensitat de la radiació, la potència i la freqüència. Els límits vigents a Espanya són de densitat de potència de 1.000 μW/cm2 per a rangs de freqüència de telefonia mòbil (2GHz).
Cal indicar que molts organismes prenen com a referència la guia d’exposició d’una organització privada, la ICNIRP, al’hora de fixar límits a les radiacions no ionitzants. La guia, que data de l’any 1998, es va centrar exclusivament en els efectes tèrmics.
L’Assemblea parlamentària del Consell d’Europa va aprovar el 2011 una resolució anomenada «Perills potencials dels camps electromagnètics i el seu efecte en el medi ambient» que establia llindars de prevenció de 0,6 V/m (aproximadament 0,1 μW/cm2) per als nivells d’exposició a llarg termini a les microones als espais interiors.
Els valors de referència utilitzats en bioconstrucció inclouen valors límit molt inferiors als legals i eviten en la mesura que sigui possible valors superiors als 0,1 μW/cm2 que recomana el Consell d’Europa.
Rambla Salvador Samà, 47
Vilanova i la Geltrú – Barcelona
Enginyer de Camins, Canals i Ports
Geobiòleg – Consultor en Biohabitabilitat
Estudis de geobiologia i feng shui
2024 © Copyright - Carles Surià