Ones electromagnètiques

Les ones electromagnètiques d’alta freqüència són utilitzades principalment per a transmetre informació. Són emeses per telèfons mòbils o inalàmbrics, xarxes WIFI o televisions digitals, així com també per a escalfar aliments mitjançant el forn microones.

Constitueixen radiacions no ionitzants formades per la unió entre una part elèctrica i una part magnètica, amb unes freqüències que poden anar des dels 3Mhz fins als 300 Ghz.

Es transmeten inalàmbricament a través de l’aire transportant energia d’un lloc a un altre. S’utilitzen principalment per a transportar informació, que s’incorpora en forma de baixa freqüència a l’ona portadora, que vibra en freqüències altes.

La modulació polsada és la que s’utilitza en telefonia mòbil digital, telèfons sense fil amb tecnologia DECT, xarxes WIFI i bluetooth.

S’ha comprovat científicament que les ones electromagnètiques produeixen efectes adversos de tipus tèrmic sobre els éssers vius. Al seu torn, s’està estudiant es poden haver també efectes no tèrmics, que en aquest cas depèn especialment del tipus de modulació.

La modulació polsada té la peculiaritat que la freqüència de vibració en què s’incorpora la informació se situa en freqüències similars a les que utilitza el sistema bioelèctric del cos humà. En aquest aspecte, la ciència estudia si les ones polsades incrementen el risc d’interactuar amb processos biològics fonamentals del cos humà.

El projecte Bioinitiative ha analitzat 1800 estudis científics sobre les afectacions de les radiacions electromagnètiques de baixa intensitat.

Les conclusions del projecte Bioinitiative mostren afectacions lleus i també de més greus. Entre les més lleus indiquen que poden causar molèsties, alteracions del son o senzillament pèrdua de benestar (afectacions al funcionament mental i al metabolisme). Altres afectes més greus apunten que les ones electromagnètiques poden estar interferint amb la possibilitat de quedar-se embarassada, impedir que un embaràs acabi amb èxit o afectar al desenvolupament del cervell dels infants.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va classificar l’any 2011 als camps generats per ones d’alta freqüència com a possibles cancerígens per als sers humans (grup 2B).

L’Acadèmia Europea de Medicina Ambiental (EUROPAEM) a la guia de 2016, entre altres organismes, identifiquen l’exposició a llarg termini a camps electromagnètics amb símptomes comuns com dificultats de concentració, depressió, falta d’energia, fatiga, problemes de son, símptomes similars a la grip i com a factor de risc per a malalties que inclouen certs tipus de càncer, Alzheimer i infertilitat masculina.

Per als nens aquests riscos poden veure’s incrementats, especialment per un efecte acumulatiu, però també motivat per la major sensibilitat de les cèl·lules immadures.

El medi físic en què es mouen les ones electromagnètiques no es regeix per les exigents normes que regulen altres àmbits, com per exemple el farmacèutic, que regeix múltiples assajos abans de comercialitzar nous productes.

L’acumulació de casos de quadres patològics i l’avanç de la ciència independent que mostra riscos de les ones electromagnètiques aconsellen el principi de prevenció. En aquest aspecte, la millor prevenció és la distància respecte de les fonts d’emissió. La següent mesura de prevenció és l’apantallament. Els materials de construcció, i concretament els més massissos, sovint constitueixen un apantallament eficaç.

En els casos en què la intensitat de potència mesurada proporcioni uns valors allunyats dels llindars de prevenció es recomana valorar mesures d’apantallament específiques, especialment si es tracta de les zones de descans en què el cos humà roman més hores.

Un mètode habitual de mesurar ones electromagnètiques és l’analitzador d’aspectre, que detecta la intensitat de la radiació, la potència i la freqüència. Els límits vigents a Espanya són de densitat de potència de 1.000 µW/cm2 per a rangs de freqüència de telefonia mòbil (2GHz).

Cal indicar que molts organismes prenen com a referència la guia d’exposició d’una organització privada, la ICNIRP, a la hora de fixar límits a les radiacions no ionitzant. La guia, que data de l’any 1998, es va centrar exclusivament en els efectes tèrmics.

L’Assamblea parlamentària del Consell d’Europa va aprovar l’any 2011 una resolució denominada “Perills potencials dels camps electromagnètics i el seu efecte en el medi ambient” que establia llindars de prevenció de 0,6 V/m (aproximadament 0,1 µW/cm2) per als nivells d’exposició a llarg termini a les microones en tots els espais interiors.

Els valors de referència utilitzats en bioconstrucció inclouen valors límit molt inferiors als legals i eviten en la mesura del possible valors superiors als 0,1 μW/cm2 que recomana el Consell d’Europa.