DIÒXID DE NITROGEN NO2

El diòxid de nitrogen (NO2) és un gas inorgànic que està format per dos àtoms d’oxigen i un àtom de nitrogen.

És més més dens que l’aire i d’olor acre desagradable. No és inflamable i és incolor a temperatura ambient, però adquireix un color marró vermellós a temperatures superiors a 21 º C

A les àrees urbanes el diòxid de nitrogen és un contaminant de l’aire molt comú. Els processos de combustió, principalment en el transport terrestre (especialment el dièsel), marítim i aeri, i alguns tractaments industrials emeten monòxid de nitrogen (NO).

El monòxid de nitrogen (NO) un cop a l’atmosfera, s’oxida (reacciona amb l’oxigen i l’ozó de l’aire) i es converteix en diòxid de nitrogen (NO2).

Als habitatges, prové del fum de cigarretes, també de cuines a gas i d’escalfadors, i estufes amb sistemes de combustió mal aïllats.

A la naturalesa, només poden trobar traces procedents de la respiració bacteriana, els incendis forestals o les erupcions volcàniques.

L’exposició a NO2 de forma continuada pot disminuir la resistència a malalties infeccioses, inflamar les vies respiratòries en persones sanes i augmentar els símptomes respiratoris en persones que pateixen asma i bronquitis, especialment en els nens.

Altres efectes coneguts són l’agreujament de malalties cardiovasculars, causa de tos i irritació dels ulls, la gola, el nas i els pulmons.

Estudis més recents també relacionen aquest contaminant gasós amb una disminució de la capacitat d’atenció dels nens en el curt termini, pesos baixos en néixer i més probabilitats de parts prematurs.

A les ciutats, és precursor d’ozó troposfèric, que forma part del material particulat més fi PM25. Exposicions altes i prolongades a les partícules fines produeixen també dolències cardiovasculars i incrementen la mortalitat de la població a llarg termini.

És possible prendre algunes mesures per reduir l’exposició individual a NO2:

• Realitzar l’activitat física intensa apartats dels carrers més transitats i evitar fer-la a la tarda, moment del dia en què els nivells de contaminació són més grans.
• En els habitatges que fan servir cuines de gas o es fuma, ventilar l’habitatge regularment perquè entri aire fresc de l’exterior.
• Durant els episodis de contaminació ambiental, reduir la ventilació dels habitatges al mínim indispensable i evitar l’activitat física intensa.

Com a comunitat, podem reduir les nostres emissions de diòxid de nitrogen prioritzant els desplaçaments en transport públic.

Finalment, les administracions estan imposant reduccions d’emissions als vehicles nous i centrals tèrmiques (veure síntesi de regulació europea). També s’estan implantant zones de baixes emissions en les principals àrees metropolitanes del món.