Corrents d’aigua subterrània

L’aigua és essencial per a la gran majoria de les formes de vida conegudes. Es troba principalment en els oceans i en menor mesura en glaceres, casquets polars, aqüífers, llacs, rius i també en éssers vius.

Està en constant canvi: s’evapora del mar, precipita en forma de pluja o neu, a través de la infiltració penetra a la terra, etc. Una vegada infiltrada, una part és aprofitada per la natura i els éssers vius, mentre que l’altra part flueix sota terra.

El líquid infiltrat pot estar estanc o en moviment. Omple cavitats i ocupa els porus i esquerdes del sòl. Els corrents d’aigua són produïts pel seu moviment, ja sigui a través de les fissures dels sòls càrstics o fluint a través de materials permeables com la sorra i la grava.

El moviment profund del fluid augmenta la conductivitat elèctrica de la Terra. Al seu torn, la fricció amb el seu entorn pot generar un camp electromagnètic.

La major conductivitat del líquid també pot atraure la radioactivitat terrestre natural, com els raigs gamma, i alterar el potencial elèctric. Una altra característica de la presència de corrents d’aigua subterrània és la ionització positiva de la polaritat de l’aire.

Totes aquestes conseqüències poden mesurar-se en la vertical del lloc per on flueix mitjançant dispositius tècnics objectius.

La sensibilitat de cada persona és molt diferent. Els trastorns més comuns en les persones que passen llargs períodes de temps sobre aigua al subsòl són l’insomni, el cansaci, el mal de cap o el nerviosisme. En general el cos es debilita i el procés de recuperació de malalties també se’n ressenteix.

El major investigador dels efectes de la ionització positiva de l’aire, com la produïda pel moviment subterrani del fluid, és el professor emèrit Dr. Albert Paul Krueger de la Universitat de Califòrnia. El professor indicava que la ionització positiva de l’aire augmentava la producció de serotonina, alterant l’estat d’ànim, l’ansietat, l’esgotament i la felicitat. A llarg termini es podia induir insomni, depressió, esgotament psicofísic i malalties respiratòries.

En general, la recuperació sol començar al poc temps de d’abandonar els espais ubicats damunt de corrents d’aigua subterrània. Altres vegades, s’inicia al cap d’algunes setmanes o mesos.

Actualment s’utilitza per a la seva detecció des de la més moderna tecnologia d’exploració utilitzada pels enginyers, fins a instruments de radioestèsia més antics com la forquilla en “Y” o les varetes en “L”, utilitzades pels saurís i els geobiòlegs. Les interferències que provoquen els camps magnètics i electromagnètics artificials aconsellen que sigui una tasca realitzada per professionals.

Els aparells físics d’exploració més comuns mesuren les desviacions de la radioactivitat terrestre natural i les desviacions del camp magnètic terrestre per a localitzar la presència del líquid al subsòl. Altres amidaments objectius són també possibles, però més complexes d’interpretar, com l’alteració de la ionització de l’aire o l’augment de la tensió elèctrica de l’aire.

Els mètodes d’exploració de radioestèsia, com la forquilla en “Y” ,han de confirmar la presència d’aigua subterrània al terreny. La geobiologia aconsegueix crear habitatges més saludables evitant les aigües subterrànies.