PM25: MATERIAL PARTICULAT

La pols fina PM2,5 afecta la salut més que qualsevol altre contaminant. Tot i això, és comú a les ciutats i a l’interior d’habitatges i oficines.

Són partícules ultrafines (de 2,5 micres de diàmetre o inferior) que constitueixen una barreja de substàncies orgàniques i inorgàniques de tota mena. La seva reduïda grandària els permet arribar als alvèols pulmonars.

A més de causar al·lèrgies i malalties respiratòries, també produeixen malalties cardiovasculars i càncer de pulmó, declarat cancerigen per l’OMS el 2013.

La ciència ha identificat que exposicions altes i prolongades a material particulat més fi incrementa la mortalitat a llarg termini de la població, d’allí la seva importància de mantenir-lo a ratlla.

Les administracions públiques només informen del material particulat de mida més gruixuda PM10 (10 micres) i menys perillosa, però la presència de PM25 a l’exterior és molt comú. Les seves fonts principals són:

• Combustió de vehicles dièsel
• Combustió d’energia en fàbriques i habitatges
• Incendis forestals

El material ultrafí procedent de l’exterior tot just es diposita després d’entrar i pot romandre en l’aire interior hores o dies.

A aquestes partícules se li afegeix la pols procedent del frec de persones amb catifes, moquetes, mobles encoixinats, tèxtils i similars.

Després, també s’incorporen les espores de floridura, àcars i altres fonts internes: electrodomèstics i aparells electrònics, productes de la neteja, pintures, perfums, ambientadors, pesticides domèstics, etc.

La situació més greu es produeix en oficines o habitatges que utilitzen impressores làser. En aquest cas el material particulat és encara més fi, de la franja de les nanopartícules, i inclou substàncies que poden ser molt crítiques: metalls pesants com níquel, mercuri, plom o coure i COV com el benzè.

A l’exterior és difícil evitar l’exposició a PM25, ja que les administracions públiques estan reaccionant lentament per no afectar l’economia.

Es recomana evitar l’activitat física intensa durant els episodis de contaminació i procurar fer-la sempre apartats dels carrers més transitats.

A l’interior de l’habitatge es recomana:

• Evitar excessos de tèxtils: moquetes, catifes, peluixos, mobles encoixinats…
• Utilitzar campanes d’extracció per cuinar.
• Compte amb xemeneies i calderes: evitar l’alliberament de gasos de combustió a l’interior.
• En habitatges situats en carrers transitats, ventilar la casa fora de les hores punta.
• Instal·lar sistemes de ventilació amb filtres per partícules fines.
• Netejar la pols amb draps mullats.
• Aspirar la pols amb filtres especials per partícules fines: HEPA, ULPA o classe S.
• Si hi ha persones sensibles, utilitzar purificadors d’aire amb filtres HEPA.
• En habitatges, evitar impressores làser.
• En oficines, instal·lar filtres de nanopartícules a les impressores.

L’OMS fixa uns valors límits de partícules fines PM2.5 per a exteriors (guia OMS):

10 μg/m³ de mitjana anual
25 μg/m³ de mitjana en 24 hores

En interiors, s’hauria de ser més estricte amb els valors objectius, ja que en general estem entre el 80% i el 90% del temps en espais tancats.

En cas de malalties respiratòries o coronàries, és també recomanable realitzar analítiques del material particulat de l’habitatge. Permeten identificar si conté metalls pesants o altres contaminants perillosos. Si aquest és el cas, s’hauria localitzar la font per la seva greu toxicitat i eliminar-la.