RADIACIONS ARTIFICIALS

Les radiacions es poden classificar en dos grups: radiacions ionitzants i no ionitzants. Les primeres són aquelles amb energia suficient per extreure electrons de la matèria. Les no ionitzants poden arribar a excitar els electrons, però no extreure’ls.

En el nostre entorn l’exposició ambiental a fonts de radiació no ionitzant com les ones electromagnètiques s’ha incrementat espectacularment degut al desenvolupament tecnològic, social i laboral.

Per altra banda, el nostre estil de vida ha disminuït l’exposició a fonts de radiació natural com les procedents del sol. Està contrastat que els rajos infrarojos del sol ajuden el metabolisme, el reg sanguini i la regulació tèrmica. La llum visible del sol estimula el cervell, l’hipotàlem i la hipòfisi, que dirigeixen el sistema hormonal i les funcions corporals. La llum ultravioleta és necessària per a la formació de vitamina D, que regula l’equilibri entre l’absorció de calci i fòsfor.

Així doncs, s’està desequilibrant el medi en què s’ha desenvolupat el ser humà els últims milers d’anys en favor d’una sobrecàrrega de radiacions artificials. El medi en què avui vivim s’assembla cada vegada menys a la natura.

Existeix un sistema d’autoregulació de l’organisme que es denomina homeòstasi que regula l’adaptació del cos humà als factors de risc externs. Aquest sistema regulador és diferent en cada persona i és més dèbil en els grups vulnerables: nadons, dones embarassades, persones d’avançada edat o persones amb problemes de salut. L’acumulació de factors de risc ambientals externs, així com altres factors com per exemple l’estrès, pot originar que se superi la capacitat de l’organisme d’adaptar-se.

Les recents incorporacions dels camps magnètics i electromagnètics als llistats oficials de possibles cancerígens de l’Organització Mundial de la Salut i l’Agència Americana de Protecció Medioambiental han alertat la societat sobre com poden afectar a la salut de les persones les radiacions emeses pels transformadors, les línies d’alta tensió o les antenes de telefonia mòbil.

Per altra banda, les radiacions ionitzants,econegudes com a radioactivitat, es caracteritzen per la seva alta energia. Tenen capacitat de trencar els enllaços químics de les mòlecules de les cèl·lules. Els efectes nocius sobre la salut estan contrastats i donen lloc a patologies.

Les radiacions es poden mesurar a fi de determinar la possible major o menor afectació a la salut de les persones.

Els mesuraments de les radiacions procedents de camps elèctrics inclouen la intensitat de camps elèctrics de baixa freqüència i de la tensió corporal, la determinació de la freqüència dominant i de les ones harmòniques significatives.

En mesurar radiacions de camps magnètics es registra la densitat de flux de baixa freqüència de la corrent de la xarxa amb determinació de la freqüència dominant i de les ones harmòniques significatives.

Pel que fa a les ones electromagnètiques es mesura la densitat de potència electromagnètica, amb determinació de les freqüències dominants.

El mesurament de la radioactivitat obté la taxa d’impulsos, la taxa de dosi equivalent i el registre de la concentració de radó.