Contaminació electromagnètica

La contaminació electromagnètica és causada per l’exposició excessiva de les persones a emissions electromagnètiques generades per antenes de telefonia, línies d’alta tensió, transformadors i altres radiacions generades pel ser humà.

Les radiacions electromagnètiques es classifiquen en dos tipus:

• Radiacions ionitzants o radioactives, poden ser en forma d’alta energia (rajos X, rajos gamma) o en forma de partícules (radiació alfa, beta, neutrons).
• Radiacions no ionitzants, en un rang de freqüències més baixes que les anteriors, inclou la llum visible, rajos infrarojos o les radiofreqüències, i produeixen efectes tèrmics.

La vida s’ha desenvolupat al nostre planeta en convivència amb les radiacions naturals, com la llum del sol o la radioactivitat còsmica.

Aquestes últimes dècades, l’ésser humà està reduint l’exposició a la radiació del sol, està augmentant l’exposició a la radioactivitat i també a certs rangs de freqüències baixes, com les microones.

Hi ha consens científic al voltant dels efectes a la salut de les radiacions ionitzants. Deterioren les molècules i poden provocar la caiguda de cabell, cremades a la pell i malalties. Cada dosi addicional de radiació radioactiva constitueix un risc addicional per a la salut.

Procedeixen de materials de construcció, proves mèdiques, assajos nuclears o el gas radó.

Els seus efectes poden classificar-se en dos tipus:

• Efectes tèrmics. La ciència considera que es produeixen si la temperatura corporal s’incrementa almenys un grau. Augmenten la tensió sanguínia, provoquen nàusees, cefalea, cataractes.
• Efectes no tèrmics. No hi ha encara consens científic i inclouen la interrupció del son, esterilitat masculina, alzheimer, arítmies cardíaques o malalties autoimmunes com l’electrosensibilitat.

Són originats per:

• En baixes freqüències: Línies elèctriques de baixa, mitja i alta tensió, transformadors elèctrics i subestacions.
• En altes freqüències: Antenes de telefonia mòbil, forns microones, telèfons sense fil, aparells per vigilar nadons, routers WiFi.

La connexió a terra de tots els elements metàl·lics contribueix a reduir els camps elèctrics alterns generats per la instal·lació elèctrica interior.

Apartar-se de les línies de mitja i alta tensió o les subestacions constitueix el mètode més eficaç de reducció dels camps magnètics alterns.

Es recomana la utilització de cable de xarxa en comptes de WiFi per a reduir les ones electromagnètiques generades al propi habitatge, el que a més aporta majors velocitats de navegació.

En relació amb les fonts externes d’ones, com una antena de telefonia mòbil molt propera, pot realitzar-se un apantallament si la radiació absorbida és excessiva i sempre amb l’assessorament d’un professional.