Biohabitabilitat

Des de fa milers d’anys es té coneixement de l’existència d’indrets on la vida i, per extensió, les activitats del ser humà, es desenvolupen d’una manera més favorable i sana.

Per contra, existeixen llocs menys afavoridors, normalment associats a contaminació electromagnètica o química, a on les persones que hi passen molt temps no dormen bé o fins i tot emmalalteixen més facilment.

La biohabitabilitat és la ciència que identifica, mesura i interpreta anomalies ambientals dels espais interiors que puguin ser crítiques per al benestar i la salut de les persones.

A partir dels valors de referència de la baubiologie, valors de precaució que es refereixen a les zones de descans i de son, es plantegen solucions per ajudar a viure en un habitatge el menys contaminat i el més natural possible.

• Dormir millor en hotels que a casa
• A l’aixecar-se pel matí sentir mal de cap o la sensació de no haver dormit
• Despertar-se freqüentment a mitja nit
• Emmalaltir freqüentment des que es viu en una casa nova
• Tossir en espais com la oficina o la pròpia casa i no fer-ho a l’exterior

La biohabitabilitat estudia:

• Les radiacions electromagnètiques, com les telecomunicacions i les línies elèctriques de distribució
• Els tòxics ambientals, com els compostos orgànics volàtils, els metalls pesants, el formaldehid o el gas radó
• Les radiacions naturals procedents del terreny, com les procedents de falles geològiques o corrents d’aigua subterrània
• Paràmetres de confort, com la humitat o el soroll

Es redacta un informe tècnic detallat que compara els valors mesurats de cada contaminant amb els valors de referència de la baubiologie.

En funció dels valors mesurats poden proposar-se canvis de organització de l’espai, millores en instal·lacions elèctriques, eliminar fonts contaminants, etc.

L’estudi de biohabitabilitat més complet inclou l’Estudi Geobiològic i l’Estudi de Tòxics de l’aire interior.

En funció dels símptomes, pot optar per realitzar-se únicament un dels dos estudis.