La contaminació de l’aire interior dels habitatges
El 16 de juliol de 2018 a Vida Sana, entitat sense ànim de lucre. Pots llegir a continuació l’article.
‘Hi ha una gran manca legislativa sobre la contaminació de l’aire interior’
La societat encara no és conscient dels nivells de contaminació a les seves llars, superiors als del carrer. Les persones són les responsables de la contaminació de l’aire interior que elles mateixes generen. L’expert en qualitat de l’aire Carles Surià afirma que hi ha una manca de legislació i d’informació sobre contaminació en zones interiors i exposa diverses solucions.
Si ens passem la major part del temps en espais tancats, per què no ens preocupem més per l’aire que respirem a casa o a l’oficina? Molts dels contaminants legislats per a l’aire exterior tenen valors molt superiors als espais interiors.
Això és el que es planteja Carles Surià, enginyer expert en mesuraments de qualitat de l’aire, que explica que la societat encara no és conscient del nivell de contaminació que hi ha dins de casa seva, superior al del carrer. Ja en un estudi realitzat fa 30 anys es demostrava que agents contaminants exteriors com el plom, el cadmi, l’arsènic, el benzopirè o el benzè presentaven valors d’entre 2 a 5 vegades superiors en zones tancades.
“Hi ha una gran falta legislativa sobre la contaminació de l’aire interior, especialment en els habitatges, i això es deu al fet que els residents són els responsables de la contaminació de l’aire interior que ells mateixos generen”, afirma Carles Surià. Davant d’aquesta situació, l’expert es qüestiona per què les administracions no faciliten més informació sobre els riscos o sobre com actuar. “Per què les administracions no amplien els estàndards de qualitat dels productes de consum per assegurar que no emetin contaminants a l’espai interior? És evident que reduir la contaminació interior disminuiria la despesa sanitària i els períodes de baixa”.
AMBIENT ARTIFICIAL
Segons explica Surià, aquestes concentracions de tòxics, que són superiors en els espais interiors, es deuen a una ventilació insuficient i també a un ambient artificial provocat pels plàstics i els materials sintètics que es tenen a casa, el que provoca que es generi un ambient carregat electrostàticament que incrementa la concentració de pols en l’ambient interior. Les substàncies nocives que es generen s’adhereixen a aquesta pols i romanen a l’aire.
Entre els contaminants més freqüents amb valors més alts a les llars es troben:
–Substàncies orgàniques(COV): per exemple, els dissolvents o els hidrocarburs aromàtics, que causen problemes respiratoris, irritació d’ulls i de coll, marejos, irritabilitat i dificultat de concentració.
–Gas radó: és la segona causa de càncer de pulmó. Problemàtic de forma natural en zones amb sòls granítics com Galícia o amb gres com al Maresme (Barcelona). Els usuaris incrementen aquest contaminant ventilant de manera insuficient i introduint materials que emeten radó a la llar, com el granit a les cuines.
-Contaminació biològica: per exemple, la floridura i els àcars, que causen efectes en les vies respiratòries. La seva presència s’està incrementant a les llars a mesura que es rehabiliten habitatges i s’incrementen els aïllaments tèrmics per estalviar energia sense la deguda precaució. Es reforma freqüentment sense permetre la permeabilitat del vapor d’aigua, que es condensa en les parets fredes de façana on s’expandeixen els fongs. En aquests espais s’incrementa la humitat i es formen les condicions adequades per a la proliferació d’àcars en matalassos o cortines.
–Material particulat (PM25): Penetren en el sistema respiratori amb la respiració. Són dels pitjors contaminants per a la salut humana i més freqüents com més càrrega electrostàtica hi hagi en l’ambient. Les partícules més fines poden arribar als alvèols pulmonars i des d’allà portar substàncies nocives en zones molt sensibles i agreujar patologies.
SOLUCIONS
¿La solució? Carles Surià comenta que hi ha un gran àmbit d’actuació i que algunes de les solucions passarien per uns hàbits de ventilació correctes, la reducció de fonts de contaminació interior com mobiliari i materials de construcció artificials, fum de tabac, productes de neteja no biodegradables o moquetes, control de la humitat relativa, plantes per purificar ambients amb poca humitat, instal·lació d’extractors en banys i cuines, així com controls periòdics de la qualitat de l’aire interior, la promoció de cuines elèctriques i campanyes d’informació. En la mesura del possible, incorporar la ventilació nocturna per evitar l’acumulació de la humitat que es genera en dormir.
Entrades recents
Vols conèixer l’estudi de tòxics i al·lèrgens als espais interiors?