COM REDUIR ELS PLÀSTICS A CASA

Bosses d’escombraries a la muntanya, peixos atrapats en arandeles de refrescs, microplàstics al mar que tard o d’hora acaben al nostre cos; Però, quants plàstics hi ha a casa nostra?

La reducció del consum de plàstics no es només una mesura ecològica. En la composició dels plàstics es troben llargues llistes de substàncies tòxiques volàtils que, invisibles, afecten les persones més febles.

Per si fos poc, l’electricitat electroestàtica sol acompanyar als materials sintètics i fomenta l’aparició en algunes persones de símptomes d’electrosensibilitat i és especialment crític per a les persones al·lèrgiques, ja que la pols (PM25) tendeix a aixecar-se, sobretot les partícules més fines.

Per pal·liar els efectes dels plàstics recomanem

• Comprar a granel o productes empaquetats en cartró o vidre
• Fer servir bosses reutilitzables
• Utilitzar estris de fusta o metall, com els coberts i els penjadors
• Beure aigua de l’aixeta
• Cosmètica natural, elaborada a base d’elements orgànics o minerals
• Joguines de fusta o tela
• I a més, recollida selectiva i reciclatge!

• Pintures minerals, a la calç o al silicat
• Revestiments de suro i de fusta sense tractar
• Catifes i cortines de cotó
• Paviments naturals, com els ceràmics o el parquet de fusta
• I no oblidar de ventilar les estances!

L’ús que fem els humans dels grans avenços és el que converteix un descobriment en positiu o negatiu. Einstein no estava pensant en la bomba atòmica quan investigava la radioactivitat i, a l’espera d’una solució menys invasiva, hem de reconèixer que la radioteràpia ha salvat no poques vides.

Els plàstics formen part de la construcció d’habitatges i molts d’ells, si es convertissin en biodegradables, perdrien la utilitat per a la qual han estat concebuts. És el cas de les canonades i dels cables elèctrics. Sempre que ens sigui possible, podem optar pel polietilè, uns dels pocs plàstics utilitzats en la bioconstrucció i que no emet substàncies tòxiques en cremar-se.

Els mobles de fusta massissa són més duradors, però en el moment de compra són més costosos que els conglomerats, que estan plens de coles (plàstics). Si s’ha d’optar per aquests últims, hi ha la possibilitat de contenir aquestes substàncies tòxiques cobrint tota la superfície preferentment amb pintures minerals (també per darrere) i instal·lant taps en tots els forats.

Al marge de les apassionanants atraccions amoroses entre pols oposats hem de posar atenció en l’ambient que ens envolta. En la naturalesa la relació entre ions positius i negatius està equilibrada.

En canvi, en un interior amb plàstics, els ions negatius de l’aire (com el ió OH- de l’aigua) es redueixen i l’ambient es percep com a artificial.

Per aconseguir un equilibri de ions positius i negatius hem de ventilar totes les estances, evitar humitats baixes amb l’ajuda de plantes, a més de reduir la presència de plàstics.

I a tots aquells que quan surten al camp senten que “se’ls carreguen les piles” donar-los la raó: trepitjar la terra, passejar per la sorra i gaudir dels boscos, permet estar en contacte amb una electrostàtica equilibrada entre ions negatius i positius.