BIOCONSTRUCCIÓ

En plena crisi climàtica i amb tots els sentits posats en l’ecologia i la sostenibilitat sorgeix una nova manera de construir. Bé, nova, no: de fet, les edificacions més primitives es construïen amb els materials més naturals i aprofitant els avantatges del terreny.

Ha estat la civilització i el desenvolupament el que ha propiciat que molts edificis en els quals vivim o treballem hagin utilitzat substàncies sintètiques com l’amiant i els plàstics, que han suposat un augment d’al·lèrgies, trastorns, malestars i fins i tot malalties greus. La bioconstrucció té en aquests moments una importància cabdal, però què és i en què se sustenta?

La biologia (estudi dels éssers vius) de la construcció (bioconstrucció) estudia les relacions de la humanitat amb el seu entorn edificat i la natura. Constitueix una tècnica constructiva beneficiosa per a nosaltres i el medi ambient que integra l’ètica, l’harmonia, el benestar i la sostenibilitat sota un mateix paraigua per aconseguir unes edificacions coherentment humanes.

Pensem de nou en els habitatges antics: fonaments de pedra, fusta per a l’estructura i argila per les cobertes. Elements tots ells naturals, cobrint les seves necessitats de protecció i integrats en l’entorn. La qüestió és, com aconseguim seguir aquestes pautes en el segle XXI per construir llars càlides i acollidores?

Per començar, es tria un terreny no contaminats per a ubicar les edificacions. Pel que fa a emissions artificials convé evitar la presència propera de fonts de contaminació electromagnètica com ara línies d’alta tensió, química com fàbriques o acústica com carreteres. Convé allunyar-se també d’alteracions naturals, com les fonts de gas radó, terrenys fissurats o corrents d’aigua subterrània. Al seu torn, es procura evitar riscos en ecosistemes o hàbitats locals.

A partir de les característiques climatològiques i geogràfiques es planteja un habitatge que aprofiti els recursos disponibles del lloc (llum solar, vent, pluja …) per tal de reduir el consum d’energia i l’impacte ambiental. Amb aquesta intenció sempre es mira enrere, s’analitza la cultura del lloc i s’aprèn de les seves construccions típiques: les teulades a dues aigües en zones plujoses, els murs gruixuts en zones de climes extrems, la calç a les façanes en zones de clima mediterrani.

Promoció de la regulació natural de la humitat de l’habitatge mitjançant l’ús de materials higroscòpics com el morter de calç. Aquests materials han de ser naturals, inodors, lliures de substàncies tòxiques i emetre baixa radioactivitat. Incorporació de ventilació creuada en el disseny de l’habitatge amb la intenció d’aconseguir una renovació natural de l’aire. Els materials utilitzats han d’oferir, combinats, una òptima protecció al so aeri i a les vibracions.

Combinació d’aïllament tèrmic amb materials que acumulen calor, com els ceràmics. Incorporació de sistemes de calefacció que no aixequen la pols i funcionen per radiació, com l’estufa russa i/o grans superfícies calentes com les parets o els terres radiants.

Cada casa és única i es planteja com a resposta a les necessitats dels seus habitants mitjançant l’ús de proporcions i formes harmonioses. La llar al servei de les persones, no com lluïment estilístic. Pot incorporar el Feng Shui com a eina que unifica les característiques psicològiques, energètiques, fisiològiques i de confort que defineixen els espais per adaptar-se a les necessitats concretes de cada persona.

Minimització de les pèrdues ambientals de tensió elèctrica o camps elèctrics alterns, juntament amb la no utilització de compostos tòxics en el cablejat com el PVC. Entre les seves característiques, destaquen la disposició en estrella del cablejat, utilització de cables apantallats trenats i una sòlida presa de terra.

A més de reduir les necessitats de climatització, il·luminació i aigua mitjançant arquitectura bioclimàtica s’utilitzen fonts d’energia renovables. Els materials de construcció són majoritàriament materials naturals de la zona.

Se seleccionen materials naturals renovables, primant aquells més abundants en el lloc on s’hagi de construir. S’elegeixen segons criteris holístics (des de la producció fins a la seva eliminació o reciclatge). Després, el disseny es realitzarà en funció dels materials disponibles:

• Fusta i els seus derivats. D’origen local i de boscos sostenibles. Es pot utilitzar fusta per a l’estructura i fibra de fusta per a aïllament tèrmic i acústic.
• Fang sense coure i maons ceràmics. També d’origen local per a la construcció de tàpies, arrebossat de parets, toves, etc.
• Pedres calcàries i peces de formigó porós. Especialment per a l’acumulació de calor.
• Aïllaments naturals com suro, cel·lulosa, cànem, lli, fibra de coco, palla o cotó.
• Pintures d’origen mineral que no desprenguin substàncies volàtils tòxiques.
• Bales de palla com blocs per a la envoltant. Normalment requereixen ser protegides de la pluja mitjançant alers i arrebossats de calç i/o argila.

En general, es descarten materials que procedeixin de matèries primeres escasses o problemàtiques per al medi ambient, com el petroli. En aquest aspecte, cal indicar que només es permet la seva utilització quan és estrictament necessari. Un exemple d’això és la conducció d’electricitat o aigua. En aquest cas es requereix que el producte no generi en cap cas emanacions tòxiques, fins i tot en cas d’incendi, com ara el polietilè. En cas de diferents possibilitats, es tria la de menor impacte ambiental.

Aquesta manera de construir i aquests materials poden donar com a resultat uns habitatges contemporanis de disseny innovador. El seu objectiu primordial és que influeixin positivament en la nostra salut i benestar, sense perjudicar el medi ambient. Pel que fa al preu la qüestió és edificar un habitatge més sa amb el mateix pressupost, si bé pot arribar a ser més econòmic.