TÒXICS DE L’AIRE INTERIOR

És indubtable que els productes químics han permès millorar les condicions de vida de les persones. Malgrat tot, es coneix des de fa temps que algunes substàncies químiques que es comercialitzen poden afectar greument la salut humana i el medi ambient.

Els hàbits de vida de la població han canviat i s’estima que a les ciutats actualment la població passa entre el 80 i 90% del dia en espais tancats. Així doncs, l’exposició de la població a tòxics es dóna especialment als espais tancats. L’Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units (EPA) estima que el 72% de l’exposició a químics que pateixen les persones es produeix en interiors.

No obstant, la legislació sobre contaminació ambiental se centra en l’aire exterior, el qual està sotmès a monitorització i a un estricte control per part de les autoritats.

Als espais tancats els principals emissors de contaminació de l’aire interior i la pols ambiental són els productes de neteja i desinfecció, els materials de construcció i els productes de tractament de superfícies com per exemple les pintures. Aquestes emissions es veuen agreujades amb hàbits no adequats de ventilació.

L’exposició crònica a substàncies químiques de l’aire i la pols s’ha associat a diversos trastorns neurològics, trastorns de la reproducció i del desenvolupament, malalties respiratòries, asma i al·lèrgies, alteracions del sistema hormonal, disfuncions del sistema immunològic, obesitat i càncer.

Existeixen a més altres fonts de contaminació interior que provenen de la combustió de productes (tabac, gas, etc.), agents biològics i emanacions de gasos del sòl com el gas radó.

Els efectes de la contaminació ambiental sovint es detecten a llarg plaç. És en el moment en què les persones usuàries dels espais pateixen els símpomes quan s’acostuma a prendre consciència i es sol·liciten unes valoracions i uns amidaments de qualitat ambiental per a trobar-ne la causa.

Això no obstant, fora bo prendre’n consciència de manera preventiva. La salut depén en gran mesura de l’ambient en què vivim i treballem. La OMS afirma que la salut humana depén en última instància de la capacitat de la societat per a interactuar les seves activitats amb el medi ambient.