Al llarg de la història la majoria de civilitzacions han observat que el lloc on vivim exerceix una influència sobre la salut de les persones.
Actualment, la geobiologia combina coneixements dels nostres avantpassats amb l’estat de l’art de les investigacions dutes a terme per geòlegs, enginyers, metges i altres investigadors. Situa els llocs de major permanència en espais amb baixos nivells de radiacions naturals i ens ajuda a viure en una casa sana.
La geobiologia estudia la relació entre la terra (GEA) i els éssers vius (BIOS). S’ocupa dels efectes que cada lloc de la Terra exerceix sobre les persones.
Aquest estudi de l’entorn ha arribat a nosaltres des de l’antiguitat. Històricament, les civilitzacions es basaven en l’observació de la natura per establir en quins llocs s’assentaven i quins llocs evitar.
A la nostra cultura, aquests espais a evitar són coneguts com geopaties.
Les geopaties són llocs on es concentren elevades radiacions d’origen natural i que procedeixen del subsòl.
La llarga permanència de les persones en espais amb excés de radiacions pot provocar l’aparició de símptomes i malalties. Aquests símptomes poden ser més freqüents en aquells casos en que el llit o el lloc de treball estiguin situats just a la vertical d’una geopatia.
L’aigua subterrània circula per galeries subterrànies i aqüífers. El cicle de l’aigua en si és beneficiós per a la vida, però produeix efectes en la superfície terrestre, on vivim. La seva fricció amb l’entorn atreu la radioactivitat terrestre natural, disminueix el camp magnètic terrestre i altera la ionització de l’aire en superfície.
Els efectes més comuns en les persones que dormen en la vertical de l’aigua subterrània són trastorns d’insomni. En general el cos es debilita i el procés de recuperació de malalties també minva.
Les falles o fissures del terreny són discontinuïtats o fractures a les roques que en l’entorn civilitzat es troben sempre tapades i ocultes a la vista humana.
Aquest trencament facilita la sortida de radiacions naturals cap a la superfície, especialment en forma de rajos gamma, i del gas radioactiu radó.
Aquest excés de radiació pot provocar nerviosisme, irritabilitat, hiperactivitat o fins i tot ajudar a desenvolupar un càncer.
Una cavitat del terreny és un espai buit que es troba ocult sota terra. Tenen la capacitat d’alterar el camp magnètic terrestre just a la seva vertical i solen emplenar-se de gasos o líquids.
La seva afectació a les persones és molt variable en funció dels gasos o líquids que contingui la cavitat subterrània. En cas de contenir aigua els seus efectes s’assimilen a un corrent d’aigua subterrània.
El Doctor Alemany Ernst Hartmann va descobrir a mitjans del segle XX una malla que s’estén per tot el planeta i que es relaciona amb el camp magnètic terrestre. Són unes rectes paral·leles que estan separades entre elles uns 2,5 m en sentit est-oest i uns 2 m en sentit nord-sud. Al mig hi ha la zona neutral.
El Doctor Hartmann va relacionar els punts d’encreuament d’aquesta malla amb tremolors, rampes i patologies de la son.
És un gas noble radioactiu que es troba de forma natural al terreny, especialment els granítics. Es filtra a través dels materials de construcció que estan en contacte amb el terreny i es concentra en els recintes que aquests delimiten, especialment aquells situats a les plantes més baixes i els soterranis.
Constitueix la segona causa més important de càncer de pulmó. També s’associa a altres malalties, com el càncer d’estómac i el de cervell en dones.
La composició mineral del sòl situat a sota dels habitatges pot contenir argiles o minerals amb elements radioactius com l’urani, el tori o el radi. Després, els materials de construcció que utilitzen granit, basalt o formigons amb cendres volants, també emeten major radioactivitat.
Dosis baixes de radioactivitat contínues amb el temps són suficients per a augmentar riscos a llarg termini, com ara el càncer o danys cerebrals al fetus.
Avui en dia, les radiacions procedents del terreny s’afegeixen a les radiacions artificials causades per l’home a causa del desenvolupament tecnològic, social i laboral. Les radiacions que ha de suportar l’organisme humà mai havien estat tan elevades.
En aquestes circumstàncies, la geobiologia ha vist la necessitat d’actualitzar-se i incorporar l’anàlisi de les radiacions electromagnètiques.
Els camps elèctrics alterns són produïts per la diferència de potencial. Constitueixen la zona de l’espai on apareix intensitat d’una força elèctrica.
Actuen sobre les persones de manera que les intensitats de camps poden redistribuir les càrregues dels diferents òrgans del cos, generant-se corrents corporals parasitaris que poden pertorbar els processos biològics fonamentals del cos humà.
El camp magnètic altern apareix en el moment en què es consumeix electricitat. Constitueix una força magnètica al voltant de l’espai per on es mouen els electrons.
Actuen sobre el cos humà mitjançant l’efecte d’inducció. Són més penetrants que els camps elèctrics i la seva capacitat potencial d’afectar processos biològics fonamentals és major.
Són radiacions que es transmeten sense fils a través de l’aire transportant energia d’un lloc a un altre. S’utilitzen principalment per transmetre informació.
L’Acadèmia Europea de Medicina Ambiental identifica l’exposició a llarg termini amb símptomes comuns com dificultats de concentració, depressió, fatiga, problemes de son i malalties més greus.
Una llar amb nivells baixos de radiacions perjudicials ajuda a prevenir dels símptomes: insomni, depressió, fatiga, mal de cap, infertilitat i, en general, pèrdua de benestar.
L’Estudi Geobiològic d’un habitatge identifica i avalua les radiacions naturals i les radiacions electromagnètiques als espais de major permanència, com els dormitoris i llocs d’estudi o treball, i proposa accions per a crear un espai de baixes radiacions que aporta benestar i vitalitat.
T’interessa conèixer l’Estudi Geobiològic?