Gas radó
El gas radó constitueix la font de radioactivitat més important a la qual està exposada la població, sent un promig del 43% de la dosi total rebuda segons les Nacions Unides.
És un gas noble radioactiu que prové de la desintegració de l’urani que es troba de manera natural al sòl, en especial els granítics. El ser humà no el detecta ja que es caracteritza per ser incolor, inolor i insípid.
La major exposició sol produir-se a la llar. El gas radó es filtra a través dels materials de construcció que estan en contacte amb el terreny i es concentra en els recintes que aquests delimiten, especialment aquells ubicats en les plantes més baixes i els soterranis.
Té una vida mitja de gairebé quatre dies, durant els quals es desintegra en partícules també radioactives de poloni i plom que s’adhereixen a les partícules de pols que respirem.
Després del tabac, constitueix la segona causa més important de càncer de pulmó segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS). En cas de combinar tabaquisme i dosis altes de gas radó, s’estima que el risc de patir càncer de pulmó és 25 vegades superior.
No obstant això, també s’associa a altres tipus de càncer. A mode d’exemple l’any 2017 es va publicar en revistes de reconegut prestigi un estudi de l’Instituto Carlos III que mostra la relació entre aquest gas i altres tipus de càncer, concretament el d’estómac i el de cervell en dones.
Marc legal
El Reial decret 1029/2022, de 20 de desembre, estableix en 300 Bq/m3 el nivell de referència mitjana anual per a la concentració de radó en vivendes, edificis daccés públic i llocs de treball.
La normativa estableix l’obligació de realitzar mesures de radó, especialment en aquells llocs de treball situats en zones amb majors nivells potencials de radó com plantes baixes i subterrànies. En cas que es detectin valors alts d’aquest gas, caldrà prendre mesures per reduir l’exposició, com ara la rehabilitació, la mitigació o la instal·lació de sistemes de reducció de radó.
Anteriorment, el Reial Decret 732/2019, de 20 de desembre, va incloure al CTE (Codi Tècnic de l’Edificació) mesures per reduir l’accés de gas radó a l’habitatge. Concretament, va establir mesures bàsiques per evitar superar el nivell de referència anual de 300 Bq/m3.
Les mesures del CTE són d’aplicació obligada als edificis de nova construcció i també per a canvis d’ús o reformes en edificis situats a les zones de risc que es mostren al mapa següent.
En els edificis situats en zona de risc I es disposarà obligatòriament una de les mesures protectores següents:
- Barrera de protecció entre l’edifici i el terreny
- Cambra d’aire ventilada entre edifici i terreny.
En els edificis situats en zona de risc II s’haurà de disposar la barrera de protecció, i a més, una de les mesures següents:
- Cambra d’aire ventilada entre l’edifici i el terreny.
- Un sistema de despressurització que extregui els gasos del terreny.
Solucions
El límit objectiu del CTE és superior a el límit recomanat per l’OMS (100 Bq / m³) per prevenir el càncer de pulmó, i supera també el llindar establert per altres països europeus del nostre entorn per prevenir la salut dels seus ciutadans.
La nostra recomanació és mesurar el gas radó en totes aquelles localitzacions que el mapa de gas radó mostra que poden superar-se els 100 Bq/m³ que indica l’OMS, principalment a Galícia, Extremadura, Madrid i en àmplies àrees de Catalunya, Andalusia, Aragó, Canàries i Navarra. Existeixen més mapes de gas radó, com el mapa europeu o el mapa d’Estats Units d’Amèrica.
El gas radó pot mesurar-se mitjançant monitors d’indicació directa i amb mesures de curta durada en condicions desfavorables, habitualment unes 24 hores sense ventilació alguna. Les mesures de major durada, preferentment de 3 mesos, són les més precises.
En els llocs amb presència moderada de radó sol ser suficient ventilar amb regularitat i cobrir amb silicona qualsevol fissura al terra, sòcols i parets dels soterranis per aconseguir situar-se per sota dels 100 Bq/m³.
En altres casos, els mesuraments de gas radó mostren que les mesures preventives anteriors no són suficients. En aquestes situacions s’han de realitzar mesures constructives o bé de ventilació mecanitzada. Poden resumir-se en les següents accions:
- Ventilació del forjat.
- Extracció mecànica del gas radó del forjat o el soterrani.
- Impermeabilització de la solera.
- Ventilació mecanitzada de l’habitatge
Es tracta de sanejaments profunds i costosos. Abans de realitzar-los es recomanen mesures prolongades, mínim de tres mesos.
T’interessa un amidament de gas radó?
T’interessa un amidament de gas radó?