Línies Hartmann i Curry
El camp magnètic terrestre està format per unes retícules que es coneixen com a xarxes globals i que constitueixen canals preferents de circulació de l’energia. A la vertical d’aquestes retícules s’hi concentren radiacions d’origen natural de baixa intensitat, sovint imperceptibles per a la majoria de persones.
Les línies Hartmann
La xarxa global més coneguda és la xarxa descoberta el 1954 pel Dr. Ernst Hartmann. Es troba descrita en detall al seu llibre Krankheit als Standortproblem (La malaltia com a problema de localització).
El Doctor va deduir-ne l’existència comparant milers de georritmogrames. Els seus treballs indiquen que la resistència elèctrica del cos humà es descompensa damunt d’una malla que s’orienta segons els punts cardinals i que va adquirir el seu nom.
A la península Ibèrica, són unes rectes paral·leles amb una separació entre elles de 2,5m en sentit est-oest i 2m en sentit nord-sud. Entremig d’aquestes direccions hi ha una zona neutral.
La intensitat de les línies Hartmann s’incrementa durant la nit. En aquest aspecte, els efectes sobre la salut humana es produeixen especialment durant els hores de son.
El doctor Hartmann proporciona proves dels seus efectes a la salut humana en el seu llibre. Els efectes es produeixen especialment en els punts ubicats damunt de la vertical d’un creuament de dues línies o creuament d’una única línia de Hartmann amb altres pertorbacions geològiques com corrents d’aigua subterrània o falles, normalment en forma d’increment del nerviosisme, insomni, tremolors i rampes.
Cal indicar que els sers vius ja haurien d’estar avesats a aquestes xarxes, ja que segurament hauran existit sempre. Això no obstant, sembla que l’activitat humana pugui afectar-les. Els geobiòlegs les detecten amb major intensitat a les zones urbanes amb major contaminació artificial per camps electromagnètics respecte els entorns més rurals o naturals, localitzacions en què emeten radiacions més dèbils.
L’existència d’aquesta xarxa global i de les demés sovint es troba qüestionada. El motiu principal és la dificultat per a detectar-la amb aparells de mesura, circumstància que no passa amb altres alteracions geobiològiques naturals com les aigües subterrànies o les falles, ja que poden detectar-se fàcilment amb aparells, com per exemple magnetòmetres.
El mètode més habitual de detecció és a partir de la sensibilitat personal de geobiòlegs, amb l’ajuda d’instruments de radioestèsia com el pèndol o les varetes. En aquest sentit, dos geobiòlegs professionals indicaran la posició de les línies Hartmann amb pocs centímetres de diferència l’un de l’altre.
Les línies Curry
Les línies Curry porten el nom del Dr. Curry, un metge americà nascut a Munic el 1899, en honor a la seva publicació de l’any 1952. No obstant això, va ser descoberta per Siegfried Wittmann el 1950.
La xarxa Curry és una quadrícula diagonal a la xarxa de Hartmann. Són unes rectes amb orientació nord-est-sud-oest i nord-oest-sud-est amb una separació entre una línia i la següent d’entre 4 i 16 metres. La intensitat de les seves radiacions s’incrementa en els punts a on es creuen les dues orientacions.
La seva intensitat es veu influenciada pel cicle solar, incrementant-se durant la nit. En aquest sentit, les principals afectacions a la salut poden produir-se a la nit durant el son, habitualment en forma d’insomni, per a les persones que descansen en la vertical dels creuaments Curry. Igualmentm la seva intensitat també s’incrementa les nits de lluna plena.
A diferència de les línies Hartmann, es creu que les línies Curry tenen el seu origen en influències còsmiques, i no de la radiació de l’interior de la Terra.
Les línies Benker y Peyré
Altres xarxes amb orientació nord-sud i est-oest són la xarxa Benker i la xarxa Peyré, la última descoberta pel Dr. Peyré també cap a mitjans del segle XX. Ambdues xarxes presenten una retícula amb les rectes més separades entre elles que la xarxa de Hartmann. Així doncs, la probabilitat de localitzar-les és més reduïda.
En general, la xarxa de línies Hartmann presenta gruixos d’uns 21 cm, mentre que les línies Curry, Benker i Peyré presenten gruixos majors de fins a uns 40 cm.
T’interessa localitzar les xarxes globals a la llar?
T’interessa localitzar les xarxes globals a la llar?