Què és la radioestèsia

La radioestèsia és correspon amb la capacitat de les persones o animals de percebre radiacions, normalment amb l’ajuda d’instruments amplificadors com el pèndol o les varetes.

Constitueix una eina mental que estimula la consciència dels sentits. Ajuda al descobriment d’aigües subterrànies, la cerca de minerals o noves aplicacions en salut (biomagnetisme o flors de Bach), que utilitzen la radioestèsia per a identificar patologies en pacients i determinar el tractament més adequat.

Existeixen evidències de la seva utilització des de l’antiguitat. La primera referència és una pintura rupestre al Sàhara. Altres referències antigues es troben a Egipte, on s’han trobat varetes i pèndols, Israel, la Xina o Babilònia.

Els instruments són l’eina que estimula els sentits del radioestesista i permeten amplificar les radiacions externes. Els més populars es descriuen a continuació.

Acostuma a tractar-se d’una vareta en forma d’Y. Pot estar feta de branques elàstiques i resistents, com d’avellaner o cirerer, o de materials artificials com plàstic.

Aquestes varetes són molt utilitzades en la recerca de minerals i aigua subterrània, ja que són poc afectades pel vent de camp obert.

Se sostenen en tensió amb les dues mans, de manera que la seva flexibilitat proporciona un equilibri inestable que reacciona fàcilment davant d’estímuls externs. Des de la posición neutra, es modifica l’equilibri per a apuntar cap amunt o cap avall en la direcció del mineral o objecte que es busca.

Constitueix un pèndol qualsevol cosa petita que es trobi unida a la mà mitjançant un element d’enllaç flexible, com ara una cadena o una corda.

Les peses poden tenir moltes formes, però el bon funcionament del pèndol requereix que sigui un pes simétitrica voltant del seu eix vertical i no massa llarg amb relació a aquest eix.

El seu funcionament requereix sostenir la corda entre els dits índex i polze i partir des d’una posició neutral, que pot ser ‘en descans’ o ‘oscil·lant’.

La resposta pot ser un gir (en el sentit de les agulles del rellotge o bé el contrari) i un canvi en l’eix d’oscil·lació.

De tots els instruments de radioestèsia és el més flexible quant a ús i, en conseqüència, el més utilitzat.

Es tracta de dues varetes iguals, normalment de metall, en forma de “L”. El braç més curt (d’uns 10 cm) té el paper de nansa. El braç més llarg (d’uns 30 cm) és el que proporciona la resposta.

Se subjecten amb la mà pel braç curt, de manera paral·lela entre sí. Proporcionen dos tipus de resposta: obertes (les seves puntes se separen) o tancades (les seves puntes convergeixen i formen una X).

El codi més habitual indica que quan estan obertes l’energia flueix correctament. A tall d’exemple, els saurins normalment localitzen l’aigua subterrània quan les varetes es creuen.