QUÈ ÉS LA RADIOESTESIA

 

La radioestèsia es correspon amb la capacitat de les persones o animals de percebre radiacions, normalment amb l’ajuda d’instruments amplificadors com el pèndol o les varetes.

Constitueix una eina mental que estimula la consciència dels sentits. Ajuda a la descoberta d’aigües subterrànies, la cerca de minerals o noves aplicacions en salut (com el biomagnetisme o les flors de Bach), que utilitzen la radiestèsia per identificar patologies en pacients i determinar el tractament més adequat.

Hi ha evidències de la seva utilització des de l’antiguitat. La primera referència és una pintura rupestre al Sàhara. Altres referències antigues es troben a Egipte, on s’han trobat varetes i pèndols, Israel, Xina o Babilònia.

INSTRUMENTS RADIOESTÈSICS

 

Els instruments són l’eina que estimula els sentits i permeten amplificar les radiacions externes. Els més populars es descriuen a continuació.

 

VARETES ELÀSTIQUES O FORQUILLES

Acostuma a tractar-se d’una vareta en forma de “Y”. Pot estar feta de branques elàstiques i resistents, com d’avellaner o cirerer, o de materials artificials com a plàstic.

Aquestes varetes són molt utilitzades en la cerca de minerals i aigua subterrània, ja que són poc afectades pel vent de camp obert.

Es mantenen en tensió amb les dues mans, de manera que la seva flexibilitat proporciona un equilibri inestable que reacciona fàcilment davant dels estímuls externs. Des de la seva posició neutra, es modifica l’equilibri per apuntar cap amunt o cap avall en la direcció del mineral o objecte que es busca.

 

 
 

PÈNDOL

Constitueix un pèndol qualsevol cosa petita que estigui unida a la mà mitjançant un element d’enllaç flexible, com ara una cadena o una corda.

Les peses poden tenir moltes formes, però el bon funcionament del pèndol requereix que sigui un pes simètric al voltant del seu eix vertical i no gaire llarg en relació amb aquest eix.

El seu funcionament requereix sostenir la corda entre els dits índex i polze i partir des d’una posició neutral, que pot ser ‘en descans’ o ‘oscil·lant’.

La resposta pot ser un gir (en el sentit de les agulles del rellotge o bé el contrari) i un canvi a l’eix d’oscil·lació.

De tots els instruments de radiestèsia és el més flexible quant a ús i, en conseqüència, el més utilitzat.

 

 
 

VARETES EN ANGLE

Es tracta de dues varetes iguals, normalment de metall, en forma de “L”. El braç més curt (uns 10 cm) té el paper de nansa. El braç més llarg (uns 30 cm) és el que proporciona la resposta.

Se subjecten amb la mà per la nansa, de manera paral·lela entre si. Proporcionen dos tipus de resposta: obertes (les puntes se separen) o tancades (les puntes convergeixen i formen una “X”).

El codi més habitual indica que quan estan obertes l’energia flueix correctament. A tall d’exemple, els saurins normalment localitzen l’aigua subterrània quan les varilles es creuen.

 

T'interessa estudiar la presència d'aigua subterrània?

Compartir

Twitter
LinkedIn
WhatsApp
Email
Facebook