Publicat la tardor de 2018 a la revista “Ecohabitar”.

La cinquena generació de comunicacions s’acosta. S’esperen velocitats de transferència de dades superiors a 20 Gbps, un nombre de dispositius connectats molt superior a l’actual i una latència (desfasament de temps entre l’antena i el dispositiu) molt inferior. En definitiva, es promet un gran avenç social gràcies a la nova tecnologia.

En altres paraules, s’acosta un gran negoci que crearà un mercat de productes amb la funció sense fils integrada molt superior a l’actual.

Es pretén aconseguir aquestes velocitats millorant el protocol de comunicació i utilitzant bandes de freqüències més altes, molt properes al rang de freqüències extremadament altes (EHF: espectre de 30 GHz a 300 GHZ). Estem parlant de freqüències més energètiques amb més ample de banda.

Inicialment, no serà així. S’utilitzaran freqüències inferiors. La banda de 700 MHz amb velocitats superiors als 0,1 Gbps i les bandes de 1,5 GHz i 3,6 GHz amb velocitats entre 1 i 3 Gbps. En aquest aspecte, l’augment de velocitat amb prou feines es notarà a la banda de 700 MHz, ja que les velocitats màximes teòriques del 4G són de 0,075-0,15 Gbps, que són òbviament inferiors en els tests de velocitat.

Després, es preveu que en algun moment s’implementarà 5G en freqüències més altes per tal de proporcionar potser les velocitats promeses. Aquestes freqüències són més energètiques, encara que menys penetrants, i requeriran un augment del nombre d’antenes i també de l’exposició obligatòria de la població a les ones electromagnètiques.

La legislació espanyola té establerts uns límits generals de densitat de potència al Reial decret 1066/2001 en funció de la freqüència que els operadors segur que compliran. Per tant, legalment el 5G seria una tecnologia segura.

D’altra banda, el consell d’Europa estableix unes recomanacions molt més estrictes de densitat de potència que no compleix l’ús de la tecnologia actual. Per tant, és probable que l’arribada de la 5G ens allunyi encara més d’aquests valors recomanats.

Tornant al present, l’evidència científica sobre la tecnologia sense fils actual comença a apuntar sobre la possibilitat d’afectacions a la salut.  No obstant això, no hi ha un consens científic fort que ho sostingui. Això no vol dir que la tecnologia actual sigui segura, sinó que cal continuar investigant i considerar la possibilitat d’aplicar el principi de prevenció davant de la contínua aparició d’estudis que mostren efectes adversos per a la salut.

En aquestes circumstàncies el 5G treu el cap. Arribarà l’internet de les coses, on qualsevol objecte quotidià estarà connectat a internet. De la mateixa manera que el fax o el telegrama són tecnologies del passat, el 5G reemplaçarà les tecnologies anteriors a poc a poc. En qualsevol cas, la prevenció hauria de ser una opció intel·ligent davant l’arribada d’un nou protocol de comunicació sense fils en prou feines estudiat. Esperem que els dubtes sobre els efectes a la salut de les comunicacions amb ones electromagnètiques  no vagin més enllà dels dubtes i no passi el mateix que va passar amb el tabac o l’amiant.

Reial Decret 1066/2001, de 28 de setembre, pel qual s’aprova el Reglament que estableix condicions de protecció del domini públic radioelèctric, restriccions a les emissions radioelèctriques i mesures de protecció sanitària davant d’emissions radioelèctriques.

Report | Doc. 12608 | 06 maig 2011. Potential dangers electromagnetic fields and their effect on the environment Committee on the Environment. Doc. 11894, Referència 3563 de 29 de maig 2009. Comitè Permanent.

EUROPAEM EMF Guideline 2016 for the prevention, diagnosi and treatment of EMF-related health problems and illnesses. Igor Belyaev, Amy Dean, Horst Eger, Gerhard Hubmann, Reinhold Jandrisovits, Markus Kern, Michael Kundi, Hanns Moshammer, Piero Lercher, Kurt Müller, Gerd Oberfeld, Peter Ohnsorge, Peter Pelzmann, Claus Scheingraber and Roby Thill.