GAS RADÓ

El gas radó constitueix la font de radioactivitat més important a què està exposada la població. De mitjana és un 43% de la dosi total rebuda segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

És un gas noble radioactiu que prové de la desintegració de l’urani que es troba de forma natural al sòl, en especial els granítics. L’ésser humà no el detecta ja que es caracteritza per ser incolor, inolor i insípid.

La major exposició sol produir-se a la llar. El gas radó es filtra a través dels materials de construcció que estan en contacte amb el terreny i es concentra als recintes que aquests delimiten, especialment aquells ubicats a les plantes més baixes i els soterranis.

Té una vida mitjana de gairebé quatre dies, durant els quals es desintegra en partícules també radioactives de poloni i plom que s’adhereixen a les partícules de pols que respirem.

EFECTES A LA SALUT

Després del tabac, és la segona causa més important de càncer de pulmó segons l’OMS. En cas de combinar tabaquisme i dosis altes de gas radó, s’estima que el risc de patir càncer de pulmó és 25 vegades superior.

Tot i això, també s’associa a altres tipus de càncer. A mode d’exemple, l’any 2017 es va publicar en revistes de reconegut prestigi un estudi de l’Institut Carles III que mostra la relació entre aquest gas i altres tipus de càncer, concretament el d’estómac i el de cervell en dones.

gas radón y cáncer de pulmón

MARC LEGAL

El Reial decret 1029/2022, de 20 de desembre, estableix en 300 Bq/m3 el nivell de referència mitjana anual per a la concentració de radó en habitatges, edificis d’accés públic i llocs de treball.

La normativa estableix l’obligació de realitzar mesures de radó, especialment en aquells llocs de treball situats en zones amb més nivells potencials de radó com plantes baixes i subterrànies. En cas que es detectin valors alts d’aquest gas, caldrà prendre mesures per reduir l’exposició, com ara la rehabilitació, la mitigació o la instal·lació de sistemes de reducció de radó.

Anteriorment, el Reial Decret 732/2019, de 20 de desembre, va incloure al Codi Tècnic de l’Edificació (CTE) mesures per reduir l’accés de gas radó a l’habitatge. Concretament, va establir mesures bàsiques per evitar superar el nivell de referència anual de 300 Bq/m3.

Les mesures del CTE són d’aplicació obligada als edificis de nova construcció i també per a canvis d’ús o reformes en edificis situats a les zones de risc que es mostren al mapa següent.

Als edificis situats en zona de risc I es disposarà obligatòriament una de les mesures protectores següents:

  1. Barrera de protecció entre l’edifici i el terreny
  2. Cambra daire ventilada entre l’edifici i el terreny.

Als edificis situats en zona de risc II s’haurà de disposar la barrera de protecció, i a més una de les mesures següents:

  1. Cambra d’aire ventilada entre l’edifici i el terreny.
  2. Un sistema de despressurització que extregui els gasos del terreny.

MESURAMENT DE GAS RADÓ

El nivell de referència de la normativa (300 Bq/m³) és superior al límit recomanat per l’OMS (100 Bq/m³) per prevenir el càncer de pulmó, i supera també el llindar establert per altres països europeus del nostre entorn (com el Regne Unit, Irlanda, Suècia o Noruega).

La nostra recomanació és mesurar el gas radó en totes aquelles localitzacions on el mapa de gas radó mostra que hi ha risc de superar-se el llindar de 100 Bq/m³ indicat per l’OMS, principalment a Galícia, Extremadura, Madrid i en àrees extenses de Catalunya, Andalusia, Aragó, Canàries i Navarra. Hi ha més mapes de gas radó, com el mapa europeu o el mapa dels Estats Units dAmèrica.

El gas radó es pot mesurar mitjançant monitors d’indicació directa i amb mesuraments de curta durada en condicions desfavorables, habitualment unes 24 hores sense ventilació. Els mesuraments de major durada, preferentment de 3 mesos, són els més precisos.

medir gas radón

SOLUCIONS

Als llocs amb presència moderada de radó sol ser suficient ventilar amb regularitat i cobrir amb silicona qualsevol fissura als terres, sòcols i parets dels soterranis per aconseguir situar-se sota els 100 Bq/m³.

En altres casos, els mesuraments de gas radó mostren que les mesures preventives anteriors no són suficients. En aquestes situacions s’han de fer mesures constructives o bé ventilació mecanitzada. Poden resumir-se en les accions següents:

  1. Ventilació del forjat.
  2. Extracció mecànica del gas radó del sostre o el soterrani.
  3. Impermeabilització de la solera.
  4. Ventilació mecanitzada de l’habitatge

Es tracta de sanejaments profunds i costosos. Abans de realitzar-los es recomanen mesuraments perllongats, mínim de tres mesos.