CONTAMINANTS DE L'AIRE INTERIOR

És indubtable que els productes químics han permès millorar les condicions de vida de les persones. No obstant, es coneix des de fa temps que algunes substàncies químiques que es comercialitzen poden afectar greument la salut humana i el medi ambient.

Els efectes de l’exposició a contaminació ambiental solen produir-se a llarg termini. S’associa a diversos trastorns neurològics, trastorns de la reproducció i del desenvolupament, malalties respiratòries, asma i al·lèrgies, alteracions del sistema hormonal, disfuncions del sistema immunològic, obesitat i càncer.

L’Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units (EPA) estima que el 72% de l’exposició a químics que pateixen les persones es produeix en interiors. Tot i això, la legislació sobre contaminació ambiental se centra en l’aire exterior, el qual està sotmès a monitorització i un estricte control per part de les autoritats.

FONTS DE POL·LUCIÓ A LA LLAR I L'OFICINA

L’aire exterior de les ciutats sol presentar contaminació per diòxid de nitrogen i ozó.

En canvi, la contaminació de l’ambient interior sol ser més diversa: Quins són els contaminants més probables de trobar-hi?

A l’hora de localitzar-los és important valorar els aspectes següents:

  • Els residents han de reflexionar si han aparegut problemes de salut des que han canviat de lloc de residència o des que l’han reformada.
  • Anàlisi del sistema constructiu i dels materials presents, antiguitat de l’habitatge i de les reformes posteriors. A tall d’exemple, en cases dels anys 60 o 70 es poden trobar productes protectors de la fusta perillosos o metalls pesants procedents de residus industrials en materials de construcció. En canvi, en cases més modernes es pot sospitar de la presència de dissolvents i altres contaminants volàtils en pintures, escumes, coles o vernissos.
  • Problemàtiques puntuals i aparentment superades com un incendi o una exterminació de plagues o fongs poden haver deixat residus tòxics.
  • Hàbits de ventilació de l’habitatge o oficina.

MESURAMENT DE CONTAMINANTS DE L'AIRE INTERIOR

La detecció dels principals contaminants és possible mitjançant diferents mesuraments:

  • Prova d’aire per a la detecció de substàncies volàtils. Es prenen mostres d’aire mitjançant bombes que reaccionen an medis reactius.
  • Proves de pols amb aspiració de pols recent. Permet identificar la presència de substàncies nocives pocs volàtils i metalls pesants.
  • Les proves de material permeten identificar les fonts de substàncies nocives.
  • Aparells d’indicació directa, només per a alguns tòxics molt concrets.

VALORS LÍMITS DE QUALITAT AMBIENTAL

A l’aire interior no hi hauria d’haver més quantitat de substàncies nocives que les que es troben a l’exterior.

Als habitatges amb prou feines hi ha valors límits legals. D’altra banda, els límits existents per a llocs de treball són poc exigents i estan més orientats a la seguretat dels treballadors que a la seva salut.

Hi ha múltiples recomanacions per a concentracions nocives en espais interiors, com les de l’EUROPAEM o l’OMS. En bioconstrucció se solen utilitzar els valors límit SBM-2015 de l’Institut für Baubiologie, i els d’AGÖF (Grup de Treball dels Instituts de Recerca d’Ecologia d’Alemanya), els valors indicatius dels quals són molt més restrictius que els legals.