LES RADIACIONS AL DORMITORI

El 2 d’agost de 2018 a ‘Ecohabitar’. Pots llegir a continuació l’article.

Segons l’enginyer expert en mesuraments de l’aire Carles Surià, el dormitori, i sobretot el llit, és el lloc de la casa on s’acostumen a mesurar més radiacions artificials, les mateixes que centenars d’estudis indiquen que poden provocar interrupcions del son, dificultats per a l’embaràs o infertilitat masculina.

Com a sistemes bioelèctrics que som, tant el nostre cor, com el nostre sistema nerviós, el nostre cervell i les nostres cèl·lules estan regulats per senyals bioelèctrics interns. Les ones electromagnètiques que hi ha al nostre voltant poden excitar les nostres cèl·lules i, depenent de la radiació absorbida de l’exterior, poden arribar a escalfar les cèl·lules igual que un forn microones.

“El dormitori, i en concret el llit, és el lloc on en general es mesuren més radiacions artificials de la casa”. Així ho afirma Carles Surià, enginyer expert en mesuraments de l’aire. Més enllà de la legalitat vigent a Espanya, en els llits s’acostumen a mesurar valors de radiació electromagnètica superiors als llindars que recomana l’Assemblea parlamentària del Consell d’Europa (0,1 μW / cm2) per a nivells d’exposició a llarg termini a les microones en espais interiors.

Ràdio despertadors, telèfons sense fil, routers WIFI, telèfons mòbils en marxa sobre la tauleta i carregant-se, intèrfons per a nadons sense fils, cablejat elèctric darrere del capçal… Tot això, a la vegada amb l’entrada d’ones electromagnètiques per la finestra, o de camps magnètics a causa de la proximitat al cablejat elèctric públic, pot induir corrents corporals parasitàries que excitin el sistema bioelèctric humà.

A la indústria farmacèutica regeixen unes normes d’avaluació de productes molt estrictes prèvies al llançament de qualsevol nou article. En el medi físic, on es transmeten les ones electromagnètiques, el marc legal no exigeix ​​aquestes comprovacions prèvies al llançament d’una nova tecnologia. No obstant això, són diverses les patologies que estudis científics relacionen amb camps electromagnètics: des de la interrupció del son, la dificultat per a l’embaràs, la infertilitat masculina o alteracions en el desenvolupament del cervell dels nens fins depressió, fatiga i Alzheimer.

No obstant això, el principal dubte és el que passarà en el llarg termini. No s’ha pogut realitzar cap estudi a llarg termini sobre els efectes de les ones electromagnètiques polsades que utilitzen les telecomunicacions digitals.

Davant d’aquest escenari, la recomanació que dóna Carles Surià és la prevenció. Si es pateix algun dels símptomes anteriors es pot analitzar amb mesuraments tècnics si hi ha un excés de radiació electromagnètica, especialment en els espais de descans, ja que és allà on es roman més temps i és l’espai on el cos s’ha de recuperar de l’estrès diari .

Existeixen solucions senzilles que poden reduir les radiacions artificials al dormitori sense que això afecti les comoditats de l’usuari, com per exemple utilitzar el rellotge despertador a piles de tota la vida en lloc d’un connectat a la presa de corrent o el telèfon mòbil.

Aviat arribarà el 5G i s’incrementarà la informació transmesa. És evident que la tecnologia ajuda al progrés social. Aquest progrés no ens ha de fer oblidar un principi bàsic, que és el de la prevenció davant el desconeixement dels efectes a llarg termini. De què serveix tenir el WIFI en marxa durant la nit? Val la pena carregar el mòbil en funcionament sota el coixí? Cal veure en primer pla la cara del nadó amb l’intèrfon digital?