RADIACIONS ELECTROMAGNÈTIQUES

Les radiacions es poden classificar en dos grups: radiacions ionitzants i no ionitzants. Les primeres són aquelles amb prou energia per extreure electrons de la matèria. Les no ionitzants poden arribar a excitar els electrons, però no extreure’ls.

EXPOSICIÓ A RADIACIONS

Al nostre entorn l’exposició ambiental a fonts de radiació no ionitzant com les ones electromagnètiques s’ha incrementat espectacularment a causa del desenvolupament tecnològic, social i laboral.

D´altra banda, el nostre estil de vida ha disminuït l´exposició a fonts de radiació natural com la procedent del sol. Està contrastat que els rajos infrarojos del sol ajuden el metabolisme, el reg sanguini i la regulació tèrmica. La llum visible del sol estimula el cervell, l’hipotàlem i la hipòfisi, que dirigeixen el sistema hormonal i les funcions corporals. La llum ultraviolada és necessària per a la formació de vitamina D, que regula lequilibri entre labsorció de calci i fòsfor.

Així, doncs, s’està desequilibrant el medi en què s’ha desenvolupat l’ésser humà en els darrers milers d’anys a favor d’una sobrecàrrega de contaminació electromagnètica. El medi en què avui vivim s’asembla cada vegada menys a la natura.

antena telefonia

EFECTES A LA SALUT

Hi ha un sistema d’autoregulació de l’organisme que s’anomena homeòstasi que regula l’adaptació del cos humà als factors de risc externs. Aquest sistema regulador és diferent en cada persona i és més feble als grups vulnerables: nadons, dones embarassades o persones d’edat avançada. L’acumulació de factors de risc ambientals externs, així com altres factors com l’estrès, pot originar que se superi la capacitat de l’organisme d’adaptar-se.

Les incorporacions recents dels camps magnètics i les ones electromagnètics en els llistats oficials de possibles cancerígens de l’Organització Mundial de la Salut i l’Agència Americana de Protecció Mediambiental han alertat la societat sobre com poden afectar a la salut de les persones les radiacions emeses pels transformadors, les línies d’alta tensió o les antenes de telefonia mòbil.

D’altra banda, les radiacions ionitzants, conegudes com a radioactivitat, es caracteritzen per la seva alta energia. Tenen capacitat de trencar els enllaços químics de les molècules de les cèl·lules. Els efectes nocius sobre la salut estan contrastats i donen lloc a patologies.

MESURAMENT DE LES RADIACIONS

Les radiacions es poden mesurar per tal de determinar la possible major o menor afectació a la salut de les persones.

Els mesuraments de camps elèctrics, procedents de cablejats elèctrics o aparells, inclouen la intensitat i la tensió corporal, així com també la determinació de la freqüència dominant i de les ones harmòniques significatives.

Medir radiaciones

En mesurar camps magnètics, procedents de línies d’alta tensió o transformadors, es registra la densitat de flux de baixa freqüència del corrent de la xarxa elèctrica amb determinació de la freqüència dominant i de les ones harmòniques significatives.

Pel que fa a les ones electromagnètiques, procedents d’antenes de telefonia, radars o routers Wifi, es mesura la densitat de potència electromagnètica, amb determinació de les freqüències dominants.

El mesurament de la radioactivitat proporciona la taxa d’impulsos, la taxa de dosi equivalent i el registre de la concentració de gas radó.