Diagnòstic

• Es va detectar una deficiència en la instal·lació elèctrica: la presa de terra no estava connectada correctament. A més de ser perillós en cas de curtcircuit, contribuïa a generar un camp elèctric ambiental que formava un habitatge poc confortable.
• L’aire contenia tòxics químics.
• Els tancaments i els materials de construcció eren estancs al pas de vapor d’aigua i contribuïen a mantenir índexs d’humitat alts, ja que no deixaven sortir a l’exterior el vapor de la cuina i el bany. L’alta humitat afavoria la proliferació de fongs, detectats en un cultiu, i d’àcars, dels quals es van trobar excrements a les butaques i els matalassos.
• Alhora, la càmera tèrmica va ajudar a identificar que la façana no estava ben aïllada. Les parets interiors eren fredes i també reduïa el confort.
• Finalment, un corrent d’aigua subterrània creuava de punta a punta de l’habitatge i incloïa zones de descans al traçat.

Solució

• Primer de tot es va requerir contactar amb un electricista: calia connectar la presa de terra.
• La resolució va necessitar una anàlisi dels materials de l’envoltant de l’edifici. Un nou revestiment de les parets exteriors va ajudar a regular la humitat i va millorar el confort tèrmic. Alhora, també va millorar l’eficiència energètica.
• Així mateix, es van eliminar fonts d’emissió de tòxics químics i es va proposar un protocol de ventilació específic per reduir-ne encara més la presència.
• Pel que fa al corrent d’aigua, l’acció proposada va consistir en desplaçar les butaques del menjador per afavorir un millor descans.

Resultat

Un cop realitzats tots els canvis, l’habitatge és ara més confortable.

Els nous nivells dhumitat ja no són favorables a la proliferació de fongs i àcars. Els problemes respiratoris de la Marta s’han acabat.