El dia de la prospecció, el saurí s’ha de sentir amb plenes facultats físiques i mentals, vestir amb teixits naturals i comprovar que hi ha bona climatologia.

Comença observant els indicis que la pròpia naturalesa ofereix: relleu i vegetació. A continuació, subjecta l’instrument.

En camp obert, les varetes en “Y” són una bona opció, ja que són poc afectades pel vent.

Subjecta les varetes en “Y” amb les dues mans, mantenint la tensió. És un equilibri inestable que reacciona amb facilitat davant d’estímuls externs.

Avança en línia recta amb la ment posada a l’aigua. Quan les varetes apunten cap avall ha trobat un flux d’aigua subterrània.

En terrenys de cultiu, sol situar el pou on es creuen diversos corrents subterranis.

En parcel·les d’edificació, l’aigua subterrània és considerada una geopatia, allà millor no construir-hi una casa.

El saurí sosté la corda entre els dits índex i polze. La posició neutra pot ser en descans o oscil·lant.

Camina en línia recta amb la ment posada en l’aigua. La resposta pot ser un gir (en el sentit de les agulles del rellotge o bé el contrari) o també un canvi en l’eix d’oscil·lació. En aquest moment s’ha trobat l’aigua.

El saurí subjecta amb suavitat el braç més curt de les varetes en “L” (d’uns 10 cm). El braç més llarg (d’uns 30 cm) és el que proporciona la resposta. Se subjecten de manera paral·lela entre si.

Camina en línia recta imaginant-se un flux d’aigua, en el moment que es creuen les varetes marca el lloc a terra: ha trobat l’apreciat líquid.

Avui dia, els geobiòlegs fem servir la mateixa tècnica per trobar aigua subterrània, en combinació amb instrumental tècnic d’exploració.

Les desviacions de la radioactivitat terrestre natural i les desviacions del camp magnètic terrestre permeten localitzar la presència del líquid al subsòl. També es poden utilitzar georradars o el mesurament de la resistivitat del terreny.