QUÈ ÉS L'ELECTROSENSIBILITAT
La Societat del coneixement actual i la revolució tecnològica han suposat l’aparició de multitud d’aparells que han permès una vida més fàcil i segura per a les persones. També ha significat un augment sense precedents de la quantitat i la diversitat de camps electromagnètics del nostre voltant sense preocupar-nos si això suposava riscos per a la salut.
Si vostè pateix cefalees, insomni, cansament crònic, irritabilitat, coïssor als ulls, disminució de la libido, congestió nasal… potser és una de les persones que pateix una especial sensibilitat a les radiacions electromagnètiques i que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va definir el desembre del 2005 com a Hipersensibilitat Electromagnètica.
SÍMPTOMES
L’electrosensibilitat (EHS) es caracteritza per una varietat de símptomes no específics. Els més comuns (segons l’OMS) inclouen símptomes dermatològics (envermelliment, formigueig i sensació de cremor), així com símptomes neurostènics i vegetatius (fatigues, cansament, dificultats de concentració, marejos, palpitacions cardíaques i trastorns digestius). L’OMS indica que es tracta de símptomes reals, però de moment no ha trobat prou base científica per identificar-la com a malaltia (en anglès publicació de l’OMS).
Es tracta d’una patologia que es troba englobada en les anomenades sensibilitats centrals, com ara la fibromiàlgia o la sensibilitat química. És de difícil diagnòstic: a l’Hospital Clínic de Barcelona diagnostiquen l’EHS relacionant els símptomes amb el context.
Aquesta patologia, també anomenada “síndrome del microones” s’acarnissa amb més intensitat en nens, ancians i persones amb un sistema immunitari debilitat (tractaments oncològics, trasplantaments etc…), però una persona completament sana pot començar a patir-la si es troba exposada de forma intensa i perllongada a contaminació electromagnètica i presenta predisposició genètica a patir-la.
Suècia va ser el primer país del món a reconèixer l’EHS com a malaltia. El parlament Europeu, l’any 2009, va demanar “als estats membres que segueixin l’exemple de Suècia i reconeguin com una discapacitat la hipersensibilitat elèctrica, per tal de garantir una protecció adequada i igualtat d’oportunitats a les persones que la pateixen” (resolució de 2 d’abril ). Tot i això, la malaltia no està reconeguda a Espanya i va ser un tribunal el primer a reconèixer-la com a accident laboral a finals del 2018 (veure document pdf de la sentència del TSJA).
CAUSES
L’arrel del problema es troba en els límits legals d’exposició.
A tall d’exemple, a Espanya es permeten més de 1.000 μW/cm2 per a rang de freqüència de telefonia mòbil. Nombrosos estudis científics han demostrat que a una fracció d’aquest nivell de radiació s’obre la barrera hematoencefàlica, augmenten els tumors, es produeixen defectes cel·lulars, es fan malbé els nervis, les cèl·lules sanguínies s’agrupen, el sistema immunològic es desajusta, etc.
Aleshores, per què els límits legals són tan alts? Els límits legals actuals es limiten als efectes tèrmics. Si no hi ha escalfament del cos, es considera que no hi ha cap risc.
A mode comparatiu, l’any 2011 el Consell d’Europa (resolució 1815 ) va recomanar llindars de prevenció per a l’exposició a llarg termini a l’interior dels edificis de 0,6 V/m (equivalent a 0,1 μW/cm2). Estem parlant que va recomanar un límit 10.000 vegades inferior al legal a Espanya.
SOLUCIONS
- Desconnectar el router WiFi a la nit.
- Substituir els tubs fluorecents i làmpades de baix consum per làmpades LED.
- Substituir els telèfons sense fil per altres de baix consum elèctric (ECO+), ja que només emeten camps electromagnètics durant les trucades.
- instal·lar cables de xarxa ETHERNET per connectar la TV i l’ordinador a internet.
L’assessorament expert d’un enginyer especialitzat en mesuraments electromagnètics permet mesurar fonts de radiació visibles (com una antena de telefonia mòbil propera) o ocultes (com un router WiFi situat a 25 cm del capçal del llit que ha situat allà un veí i que ajuda a patir insomni) i aplicar mesures preventives específiques.
Una reducció de les radiacions electromagnètiques no només ajuda a prevenir l’EHS, sinó que també ajuda a convertir el nostre entorn en una llar més sana i saludable, més propera a la natura.
